18 de març 2006

GR11 - 3ª Etapa: Espolla - La Jonquera

Sortim de Ripollet a les 06:30 amb la baixa de darrera hora del Beni. Sortim abans per tal de recuperar la mitja hora de més per arribar a Els Vilars (inicialment no prevista).
Durant el camí, ens reparteixen el plànol i la revista, com a l’etapa anterior, després de passar a recollir la gent de Tordera (que són l’animació de la caminada).

Un cop arribem a Espolla, esmorzem al Bar on tant bé ens van tractar ara farà un mes. El dia esta força tapat i de tant en tant cauen quatre gotes.

En aquesta etapa els capdavanters aniran posant marques mitjançant cartolines, que els darrers s’encarregaran d’anar traient.
El camí fins al coll de la Llosarda, tot i que no te pèrdua i es tracta de seguir el camí principal, no esta gaire ben marcat, i ens fa dubtar un parell de vegades. Potser al tractar-se de boscos d’alzines sureres ha desaparegut alguna senyal.

Després d’una llarga pujada arribem al coll de la LLosarda, on esperàvem gaudir de les vistes però no es veu res de res degut a la boira. En aquest punt ens parem per reagrupar-nos i aprofitem per esmorzar.


A la baixada sen’s uneix l’Isidro i anem tirant bastant ràpid fins a Recasens, a l’hora de creuar el riu algun acaba dins l’aigua. Un cop a Recasens parem a dinar, i provo a la cantina el “cafè de muntanya”. Ens esperem força estona i aprofitem per gaudir de les vistes.

Al sortir, i fer-ho els primers, demanem papers al Patxi per tal d’anar marcant el camí. El GR va pujant per una pista forestal fins arribar a coll d’Auleda. Cada vegada hi ha menys visibilitat i quan arribem al capdamunt perdem força estona per trobar el camí que baixa fins a La Jonquera degut a l’espessa boira que hi ha.


Finalment el trobem, queda a l’esquerra del camí, i la veritat és que esta ben marcat. Intentem marcar-ho tant bé com podem per tal que ningú es perdi, la veritat es que ens divertim força.

Al cap d’un quart d’hora de baixada, ens desapareix la boira, i comencem a gaudir una mica de les vistes. La baixada és molt maca i la fem força ràpid. No hi ha pèrdua fins a La Jonquera. El que ens costa més és trobar l’autocar. I un cop deixades les coses, cap al bar...