Nova etapa del GR11, aquest cop s'anima també el Beni, i ja hi som tots tres. Aquest cop em sembla que s'ha apuntat força més gent, gairebé dos autocars plens de gent amb ganes de caminar. El viatge d'anada s'aprofita per dormir però aquest cop, amb l'excusa de parar a recollir a la gent de Tordera, aprofitem per esmorzar a l'àrea de la Selva.
Aquesta etapa, la organització ha millorat molt (felicitats a la Mari Carmen, al Patxi i a la Carme), i en el trajecte en autocar ens faciliten una fotocòpia amb el plànol de l’etapa i un exemplar de la revista “Caminar”.
Sortim de Llançà direcció els Vilars, tenim per endavant tot el Pirineu. Només sortir hem de creuar un riu que baixa amb força aigua i perdem una mica de temps, amb la mala sort que un cop creuat, una de les dones de Tordera es fa mal al peu i ha de plegar. A partir d’aquest punt, el camí és força ample i esta ben marcat fins a Vilamaniscle. Ens parem en aquest poble envoltat de vinyes, per tal de reagrupar-nos.
Seguim el camí direcció Sant Quirze de Còlera. Aquest tram no esta ben marcat i ens guiem per les indicacions dels pals de carretera. Un cop allà ens espera un forta però curta pujada fins al coll de Plaja on parem a dinar, tot i el fort vent que bufa.
La baixada és per un sender que queda a l’esquerra del camí, però degut a les darreres pluges esta molt enfangat i decidim baixar per la mateixa pista. Des de dalt es veu la cruïlla on tots dos camins s’han de trobar (a Mas Pils). Un cop a la cruïlla tornem a seguir les marques del GR que ens portaran un bon tros per asfalt (ben bé uns cinc quilometres) fins desviar-se a ma dreta per un corriol que ens portarà fins a Els Vilars.
La intenció era que els autocars ens vinguessin a trobar aquí, però el camí és del tot insuficient per els autocars i hem de fer un tros més (mitja hora) fins Espolla.
Acabem el dia ( com no! ) al bar del poble remullant-nos una mica. Em sap greu no enrecordar-me del nom del bar, per que ens van tractar molt bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada