Cap a un quart de set marxem cap a Dòrria, punt d'inici de la caminada d'avui. Abans, parem a esmorzar en una mena d'àrea que hi ha abans d'arribar a Ribes. Ja esmorzats, enfilem la collada de Tosses fins al trencant que porta cap a Dòrria. Com l'autocar no pot pujar, ens deixa allà mateix, i pugem a peu fins a Dòrria on iniciem el recorregut.
Al capdavant anem el Jose Maria, l'Eduard, el Dani i jo. Ja fa un parell de travesses que hi coincidim. El dia esta una mica tapat i fa una mica de fred. Però no res de l'altre mon, tenint en compte que ja estem al mes de Desembre. De fet, només es veu una mica de neu als cims de les muntanyes.
El traçat discorre per una pista en força bon estat, i el camí està molt ben marcat. S'ha d'anar seguint la pista, i tot i que el GR trenca un parell o tres de cops la pista per escurçar el camí, es podria haver fet tot el camí per la pista fins a l’inici de la pujada cap a la coll de la creu de Maians, on aprofitem per fer un reagrupament.
Després d'interessants dissertacions amb el Xavier sobre les espècies autòctones, entengui's com a "Catalanus Pirinencus" (en podem veure un magnífic exemplar a la fotografia), continuem la caminada. El GR abandona la pista i puja per un corriol no gaire definit fins al coll de la creu de Maians. La pujada és curta i no és massa forta.
A l'arribar al coll, s'ha de creuar una tanca de filferro i comença la baixada cap a Puigcerdà. Durant una bona estona anem al costat dels indicadors fronterers. Arribem a un pla, des d'on es pot gaudir d'una vista magnífica de la Cerdanya. Continuem baixant fins a trobar-nos amb una pista, on fem el segon reagrupament. Fa una mica de fred, i el fet de portar una estona quiets es nota.
Continuem per la pista, que només s'abandona un moment, fins al poble de Vilallobent. Ja estem a la vall, continuem fins a Age. Aquí no hi ha marques de GR al mig del poble i dubtem del camí, però de fet s'ha de seguir el carrer principal, que ja ens deixa a la carretera que l'uneix amb Puigcerdà.
Arribem a la rotonda que hi ha a l'entrada de Puigcerdà i esperem a que arribi la resta de gent, mentre dinem i prenem un cafè al Bar que hi ha al costat. Un cop ha arribat i dinat tothom ens anem a buscar l'autocar per dirigir-nos cap al llac de Puigcerdà.
I és que avui hi ha diverses celebracions. Aquesta setmana ha estat l'aniversari de la Carme, i avui mateix és l'aniversari del Jordi. Així que entre tots dos han portat cava, vi, panetone, galetes, torró,... més el whisky, pacharan i orujo de l'Isidro. Per fi entrem en calor.
A més, avui s’acaba (temporalment) la travessa del GR11, que ja no es reprendrà fins a l'Abril. Així que, amb el Patxi com a mestre de cerimònies, s'entreguen uns diplomes a aquells que han participat en més d'un 80% de les etapes. I per acabar, i com a merescut reconeixement, es regala una càmara de fotos a la Mari Carmen, la persona que ha fet possible que haguem pogut gaudir d'aquesta travessa.
Que serveixi aquesta fotografia com a reconeixement a la Mª Carmen, el Patxi, l'Isidro i la Carme, organitzadors de les travesses, que han aconseguit crear una ambient molt agradable i fer-nos disfrutar a tots/es.
Aprofito també, per felicitar la Carme i el Jordi, que han volgut celebrar els seus aniversaris amb tots nosaltres. Llàstima que no hagin pogut estar avui amb nosaltres "les de Tordera" ni el Manolo i la Lola, i la resta de gent que no ha pogut venir. Sel's ha trobat a tots a faltar.
Temps intermitjos:
Dòrria-Muntanya de Palós: 01:15
Muntanya de Palós-Pista: 01:11
Pista-Puigcerdà: 01:48
Temps marxa efectiu: 04:14
Temps total: 05:27
M'han fet arribar un vídeo (gravat pel Gabriel) del moment en que es fa el regal a la Mari Carmen, el podeu veure tot seguit:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada