02 de setembre 2006

GR11 - 7ª Etapa: Oix - Molló

Aquest cop sembla que hi ha una mica menys de gent, no omplim ni de bon tros l'autocar, però suposo que el fet que sigui a principis de Setembre ha d'influir-hi molt. Això sí, els que anem, ho fem molt ben avinguts. S'ha creat molt bon ambient i són freqüents les bromes durant el viatge.


Arribem a Oix, punt de partida per motius de transport i ara toca refer el darrer tram de camí que vam fer fins aquí. Anem tirant pel camí en direcció Beget, reenganxem amb la baixada de Talaixà on reprenem el camí del GR. Ens espera una pujada suau fins al coll de Muls i després baixada fins a Beget.


Quan arribem a Beget, fem parada al bar el forn, on dinem i esperem a la resta del grup. Quan portem una hora esperant decidim anar tirant. El camí és estret i molt boscós, i tot i que la pujada no és molt forta, suem de valent per que anem força ràpid. Passat can Planes perdem el GR i arribem a la carretera asfaltada. Decidim continuar per la carretera fins al coll, per no haver de desfer el camí fer per trobar les marques. Només ens queda una marca i indiquem la direcció seguida. A l'arribar al coll, ens retrobem amb el GR i seguim en direcció Molló, això pràcticament ja esta. Ens n'adonem com canviar el paisatge; deixem enrere la ferestega i preciosa Garrotxa, i ens trobem amb el primer prat semi-alpí.

Quan arribem a Molló, baixem fins una font on l'aigua surt molt freda i ens podem refrescar de valent. Mentre esperem al bar, ens assabentem la Mari Carmen ha tirat per un camí que no era i l'Isidro i el Patxi, que tancaven la marxa, han perdut el contacte amb ella.
Després d'una estona de certs nervis, apareix i tot torna a la calma. La confusió s'ha creat al trobar-se a la carretera sense marques de GR ni marques "nostres".

P.D. : Dels errors sempre s'aprèn, crec que és millor fer les parades de reagrupament, d'aquesta forma s'evita que hi hagi massa distància entre uns i altres i així també sempre tindrem marques per posar.
Per cert, si una persona es perd, el que ha de fer sempre, és tornar enrere fins troba la darrera marca, i continuar a partir d'allà o bé esperar els que venen darrrera si no es té prou clar el camí.